Li havia promès, que si es perfumava amb Opium per home, ella es posaria mitges negres de “rejilla”, la faldilla que a ell li agradava i talons.
Cristobal, apareixeria com sempre, amb el seu vestit de gales de l’any de la catapum, sortit directament de la feina, camisa granat i la corbata segons la inspiració del dia. Quedarien a La Ideal, una cocteleria amb solera, decorada de vellut vermell i fusta, amb cambrers d’uniforme blanc i petites safates plenes de canapès a la barra. Ella arribaria primer, com de costum, els homes de la barra li resseguirien amb parsimònia, el cos amb la mirada. En aquests locals això està permès, és una concessió que es prenen els homes en contraprestació pel fet que les femines envaeixin sense pudor el seu espai. Ella s’asseuria a la punta de la barra, damunt d’un tamboret alt, intentant que no se li veiessin les gomes amb puntes que subjectaven les mitges a la cama. Una feina difícil. I davant de la impossibilitat de reeixir en el seu afany de mostrar el mínim, acceptaria també com un ritual, que els homes li resseguissin aquest cop amb ull expert i crític les cuixes. Creuaria púdicament les cames i demanaria al cambrer una primera copa abans que Cristobal arribés. En aquestes circumstancies i per posar-se a to, tot imaginant el que vindria després, el més adient seria demanar un Gimlet. Una beguda senzilla, sensual i seriosa. Ginebra amb xarop de llima i una oliva punxada al final d’un escuradents. Amb la copa a la barra, arribaria el moment de treure’s l’abric, així quan agafés la copa i se l’apropés als llavis, els homes es farien la tercera concessió en pocs minuts, clavar-li els ulls a l’escot, per obtenir-ne una qualificació. Normalment no superava un set, és a dir set segons sense enretirar la mirada de la pitrera aliena. Es veuria el còctel a petits glopets, xarrupant una miqueta per fer el ritual més plaent. La Ginebra relliscaria gola avall, fins fer-li xiu-xiu a les cames, i després el seu efecte pujaria cap amunt fins entumir-li l’enteniment.
Cristobal, de mitjana edat, alt, morè i atractiu, entraria a la seva manera, alterant l’atenció dels clients. L’observarien sense cap vergonya, els homes sobre tot. “Quina enveja, mantenir-se així!!”. Un nou de qualificació, el guanyador absolut de la nit, inclòs si l’haguéssim comptat a ella, asseguda, encara a la punta de la barra, amb les cames creuades, la faldilla curta i l’escot prominent. Ell se li acostaria amb un somriure al rostre, li repassaria la indumentària per si havia acomplert amb totes les exigències. Llavors s’aproparia just el suficient per que ella pogués copsar l’escalfor del seu cos d’home. Li permetria també que fiqués el nas entre els seus cabells per que ella pogués comprovar que ell també havia complert amb el requisit del perfum. Ginebra al cos i Opium al cervell...
En aquell precís moment, quan els seus llavis encara no s’han tocat, deixarà de pensar en l’entorn, mentre Cristobal li fica la mà sota les faldilles per comprovar si es veritat que no s’ha posat el tanga.
